Fundació Busquets

Habitatges compartits amb capacitat per a 18 persones

29.09.2018 | 04:00
Els usuaris d´aquestes llars comparteixen espais com el menjador, la cuina i el bany.

A més del centre de dia i els serveis de dutxes i menjador, el programa d'atenció a les persones sense sostre de la Fundació Busquets inclou cinc llars compartides. Es tracta d'una casa i quatre pisos amb una capacitat total per a 18 persones. Mentre que hi ha tres habitatges que són propietat de la Fundació Busquets (tres pisos ubicats al bloc Joan Antoni Pujals, al carrer Cisterna), un altre pis és en règim de lloguer i la casa és propietat de la parròquia del Sant Esperit.

Per ocupar una d'aquestes 18 places s'ha de venir derivat de Serveis Socials però hi ha dos camins d'accés diferents. "Els Serveis Socials detecten casos susceptibles d'incloure en el programa de llars compartides, però nosaltres, des de l'atenció diària del menjador, també detectem casos de persones que estan en situacions d'inestabilitat residencial i els oferim aquest recurs", explica l'educador David Carmona, que puntualitza que "encara que acceptin la seva proposta, aquestes persones han de passar sempre per Serveis Socials". "No creiem possible el treball social sense el treball en xarxa", assegura el coordinador del programa.

"L'exclusió social és multifactorial í multidimensional, i afecta totes les àrees de la persona. La gent no arriba aquí només per un tema de pobresa econòmica sinó que hi ha moltes altres dificultats afegides: temes de salut mental, d'addiccions, de salut pròpia i física... Per això treballem en coordinació amb tota la resta d'entitats que acompanyen aquestes persones", comenta Carmona.

Assignació de places
"Quan tenim una plaça lliure, busquem, d'entre les sol·licituds que tenim, la persona que es pugui adaptar millor a l'ambient del pis o la casa. Hem de mirar que sigui beneficiós per a tots. Si posem una persona que està desestabilitzada o en un mal moment, o si l'ambient de la llar és una mica inestable i hi introduïm un altre factor que encara la desestabilitzi més, pot petar. Intentem buscar la millor llar per a cada persona i la millor persona per a cada llar perquè encara que les habitacions siguin individuals, es comparteix menjador, cuina i bany. D'aquesta convivència poden sortir dificultats que també aprofitem per treballar, ja que pensem que després, quan surtin, molt poques persones podran accedir a un habitatge per elles soles i hauran de seguir compartint espais", detalla l'educador social.

Els usuaris de les llars firmen un contracte terapèutic d'un any i paguen una quota de 150 euros mensuals. "Aquest contracte, a més de la normativa i el funcionament de la llar, inclou un pla de treball individualitzat. Mentre el pla es vagi complint, el contracte es pot anar renovant. No forcem ni altes ni baixes per una qüestió de temps sinó que intentem que quan les persones surtin de les llars compartides sigui perquè poden anar a un lloc millor", especifica Carmona, que destaca que des de la Fundació Busquets ajuden als usuaris de les llars compartides a tramitar una sol·licitud per entrar a una residència si tenen més de 65 anys o en una residència o pis de salut mental si és el cas.

Cada setmana es fa una reunió a cada llar per tractar temes com "els torns de neteja, possibles conflictes de convivència, per ajudar a gestionar el fons comú que posen els usuaris per comprar els productes de neteja...". A més, es fa un seguiment individualitzat de cada una de les persones junt amb els referents de Serveis Socials, de Salut o d'altres àmbits.

Tots els usuaris són homes, la majoria autòctons. De mitjana, acostumen a estar entre dos i tres anys a les llars. L'any passat, hi van passar 20 persones.w

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook