Fundació Busquets

Fundació Busquets, al costat dels més fràgils

22.09.2018 | 04:00
Un bust de Salvador Busquets presideix l´entrada a les instal·lacions de la Fundació Busquets, al carrer del Doctor Cabanes.

La Fundació Busquets de Sant Vicenç de Paül, simplement coneguda com Fundació Busquets, és una entitat dedicada a l'atenció i acompanyament de menors, adults i famílies en situacions de vulnerabilitat. Es tracta d'una de les fundacions privades més antigues de Catalunya. Va ser fundada el 1903 a Terrassa a partir de l'obra de l'empresari i polític Salvador Busquets i Soler (1839-1901), que va llegar gran part de la seva herència perquè es pogués crear un organisme d'acollida per als fills de les famílies obreres de la ciutat.

La fundació ha anat adaptant els seus serveis a la realitat i les necessitats socials de la ciutat de Terrassa. Des de l'acolliment d'infants, l'atenció a dones obreres oferint residència i menjador popular, fins als serveis actuals, la institució ha procurat ser fidel als principis del seu fundador.

Des dels seus inicis, la Companyia de les Filles de la Caritat, tal com ho va deixar escrit el fundador, s'ha fet càrrec de l'obra i actualment segueix treballant al costat de professionals i voluntaris que comparteixen el mateix ideari i la mateixa voluntat d'arribar a les persones més fràgils de la nostra societat.

Tot va començar l'any 1901 amb la mort de Salvador Busquets, un terrassenc que "es dedicà a l'estudi de les qüestions econòmico-socials, s'interessà eficaçment en favor de la classe obrera i deixà constància d'aquestes accions en algunes publicacions i diverses obres pràctiques de sana sociologia", segons explica Joan Antoni Pujals al llibre "Cronologia històrica de l'Asil Busquets -Fundació Busquets".

Busquets va ser un dels fundadors de la societat "El amigo del enfermo", creada per a la construcció de la casa-residència de les Germanes Josefines del carrer del Concili Egarenc, dedicada a la cura i la vetlla domiciliària dels malalts. En morir, "el seu testament fou una continuació de l'actuació portada en vida". I és que va llegar una quantitat de diners per a la creació d'un organisme que tingués cura dels fills del obrers mentre les seves mares estiguessin treballant, a mode de guarderia. Busquets va deixar escrit que volia que se'n fessin càrrec les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. En aquest sentit, va designar un patronat que va crear l'Asil Busquets, que, més tard, degut a l'ampliació d'activitats, es va convertir en la Fundació Busquets.

El local
Salvador Busquets també va deixar escrit que volia que s'adquirís, a ser possible, una casa al carrer Cremat que havia estat dels seus avantpassats, per a ubicar-hi l'asil. Les dificultats per comprar-la, però, van fer que la marmessoria decidís adquirir l'any 1902 una casa al carrer de l'Església (on ara hi ha la Residència Sant Josep Oriol). L'1 de gener de 1903 les germanes van arribar a Terrassa per ocupar-se de l'asil, que va entrar en funcionament el mes de febrer i a l'abril ja funcionava amb regularitat.

Tot i això, els marmessors van continuar treballant per comprar la casa del carrer Cremat, que va ser finalment adquirida el juliol de 1906, quan faltaven 18 mesos per a la finalització del contracte del local del carrer de l'Església i s'havia de buscar una nova ubicació per l'asil. No obstant això, ja en possessió de la casa es va veure que, per cabuda i higiene, no era apta per acollir l'asil. Així doncs la van vendre. Els diners percebuts es van destinar a les necessitats de l'asil.

L'octubre de 1906 van comprar un local situat entre el Real Colegio Tarrassense (avui dia, Escola Pia) i el carrer Vinyals i van encarregar a Lluís Muncunill els plànols per a l'edificació. El nou edifici de l'Asil Busquets va ser inaugurat el 24 d'abril de 1908.

En aquella època acollia 140 nens de 3 a 7 anys, des del matí fins al vespre. Eren infants les mares dels quals treballaven a les fàbriques i no podien atendre ni la seva alimentació ni la seva educació.

Al llarg de la seva història, l'asil ha acollit projectes com el de la "Gota de Leche", que consistia a donar llet a les famílies que tenien nadons les mares dels quals no podien alletar, i la "Bona Guarda", per acollir joves obreres de famílies que no vivien a la ciutat.

Una llarga història
Al llarg dels anys, i al mateix edifici, la fundació ha viscut moments de dificultats econòmiques, de manca d'aigua, de creixement, d'atenció a refugiats de guerra, i d'atacs i confiscacions durant la guerra civil. El setembre de 1936, l'edifici va ser confiscat, se li va sostreure la seva condició d'asil, es va destinar a residència de nens i es va rebatejar com a Casal de l'Infant. A partir del 1939 es va recuperar el nom original.

El 1947 el nom d'"Asil" es va canviar pel de "Fundació" i el 1948 es va inaugurar un nou pavelló, obra de Jan Baca i Reixach. A les riuades desenes de famílies van rebre ajuda de la institució. Com centenars de persones abans i després.

Actualment disposa d'un CRAE (Centre Residencial d'Acció Educativa). La Fundació és un centre col·laborador de la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i a l'Adolescència) de la Generalitat de Catalunya que s'encarrega de l'educació integral de 35 menors, tant nens com nenes, que té al seu càrrec.

Com a obres socials, ofereix serveis d'acollida, de dutxes, de menjador i de rober, té un magatzem d'aliments i llars compartides.

Salvador Busquets va llegar gran part de la seva herència per tal que es pogués crear un organisme d'acollida per als fills de les famílies obreres de la ciutat

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook

Noticias relacionadas