ECOM

"Cal un canvi de mirada"

25.07.2018 | 04:00
Antonio Guillén seguirà presidint quatre anys més la Federació ECOM, després que així ho van decidir les seves entitats en l´Assemblea General Ordinària que es va celebrar a finals de juny.

Activista des de fa més de 40 anys pels drets de les persones amb discapaciat física, Antonio Guillén és president de la Federació ECOM des del 2011. Des del 2014 també presideix el COCARMI (Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat).

 
El passat mes de juny va ser reescollit president de la Federació ECOM. És ja el seu tercer mandat. Com valora la feina feta fins ara?
No han estat temps fàcils. Els meus mandats al capdevant de la Federació ECOM han coincidit amb un període de crisi econòmica i de polítiques d´austeritat i retallades pressupostàries en la despesa social, que ens han fet passar a les entitats per temps difícils i que han comportat una retallada de drets per a les persones amb discapacitat. Això ha marcat per complet la nostra acció, que s´ha caracteritzat per la resistència i per estar constantment donant tocs d´atenció per no retrocedir en els drets conquerits. A la crisi econòmica s´hi suma la inestabilitat política que des de fa anys arrosseguem pel conflicte entre el Govern català i el Govern estatal. No han estat temps favorables per al desenvolupament de les polítiques socials. Malgrat tot, considero que els darrers anys hem avançat en la promoció d´un nou model d´atenció centrat en la persona, obrint el debat pel dret a decidir i a ser partícips en la definició dels serveis. També hem fet camí en l´impuls de la figura de l´assistent personal en tots els àmbits (autonòmic català, estatal i local), que és una figura clau per a l´autonomia de les persones amb discapacitat física. 
 
Poc abans de la reelecció, a finals de maig, la Federació ECOM es va adherir a PIMEC. Amb quin objectiu ho van fer?
La inclusió laboral de les persones amb discapacitat física en l´empresa ordinària és un dels principals objectius pels quals treballem a ECOM. Vam considerar que a través de la nostra adhesió a PIMEC podríem acostar-nos al teixit empresarial de Catalunya, amb el qual hem de fer una important tasca de sensibilització. També vam veure interessant els serveis que ofereix PIMEC, dels quals es podran beneficiar totes les nostres entitats i que ens poden permetre millorar i enfortir la tasca que desenvolupem en benefici de les persones amb discapacitat física.
 
Quins reptes es planteja en aquesta nova legislatura? 
La defensa del dret a la vida independent i a viure i participar dins la comunitat, i el dret a l´accessibilitat universal, com a eixos transversals per aconseguir la plena inclusió a la societat de les persones amb discapacitat física, seguiran sent els pilars de la nostra acció, així com la defensa del dret a una educació inclusiva, i al treball i l´oci inclusiu. El nostre objectiu és que les persones amb discapacitat física puguem accedir als recursos i serveis necessaris per poder dur una vida independent dins la comunitat. Nosaltres apostem pel Servei d´Assistència Personal, donat que és el servei que millor garanteix la nostra autonomia personal. Aconseguir que aquest recurs arribi al màxim de persones, i amb el nombre d´hores necessàries perquè cadascú pugui desenvolupar el seu projecte vital, és el nostre repte, ja que disposar d´aquest servei facilita la presència i participació de la persona amb discapacitat física en tots els àmbits (educatiu, laboral, lleure...). També en aquest mandat tenim la voluntat de donar visibilitat en primera persona a les dones i nenes amb discapacitat, posant en valor el seu paper en tots els àmbits de la vida així com la doble discriminació que pateixen, per raó de gènere i de discapacitat.
 
També es planteja canvis quant a l´organització interna de la federació?
A nivell intern volem incorporar també la perspectiva de gènere en el si de l´organització, així com enfortir i incrementar les vies de democràcia interna, afavorir la bona governança, el treball en equip i la participació. També treballarem amb la nostra base social per promoure el relleu generacional. 
 
Com ha canviat en els últims anys la mirada de la societat cap a les persones amb discapacitat física?
La millora de l´accessibilitat a les ciutats ha estat vital, ja que ens ha permès sortir al carrer i incorporar-nos a la vida pública. Aquest apropament a la societat és el que afavoreix la normalització de la persona amb discapacitat, que els darrers anys ha millorat molt. Tot i això, encara hi ha una mirada força estigmatitzadora, costa que se´ns reconegui com a iguals, com a ciutadans i ciutadanes que tenim els mateixos drets i que hem de tenir les mateixes oportunitats que tothom.  
 
Quines reivindicacions fan, en aquest sentit?
Volem viure com qualsevol altra persona: poder-nos moure lliurament i de manera autònoma, poder anar a l´escola del barri (junt amb la resta de nens i nenes), poder tenir una feina i guanyar-nos la vida, poder gaudir de l´oci (anar al cinema, a un concert...). Coses tan normals com aquestes són moltes vegades impossibles per a les persones amb discapacitat física, per les barreres físiques que encara hi ha i també per les barreres psicosocials que encara no hem superat. Legislativament anem avançant però més en el reconeixement dels drets que en l´aplicació real d´aquests. A Catalunya recentment s´ha aprovat el Decret d´Escola Inclusiva, que reconeix el dret a les persones amb discapacitat a ser escolaritzades en escoles ordinàries, però encara hi ha escoles amb barreres arquitectòniques, manquen recursos per atenció a la diversitat... També estem pendents de l´aprovació del Decret d´Accessibilitat, que ha de desplegar la Llei d´Accessibilitat de Catalunya, on  ja s´incorpora el concepte de disseny universal. Portem dos anys de retard en l´aprovació d´aquest decret. Ara, aquests canvis "sobre paper" només seran possibles si la societat fa un canvi de mirada vers la discapacitat i és capaç de veure´ns com a un ciutadà més, amb els mateixos drets que qualsevol altra persona. Si és capaç de no focalitzar en la nostra discapacitat i de creure en la riquesa de la diversitat. 
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook