ALBA
Maruja Rambla, vocal de la junta directiva i membre fundadora de l'Associació ALBA

"Els inicis de l'entitat van ser durs"

21.09.2018 | 17:29
La Maruja Rambla ha estat molt lligada a l´entitat des dels seus inicis.
Com va néixer l´Associació ALBA?
Va ser un projecte del meu pare i meu, entre altres persones. El 1987 es van aprovar els estatuts i el 1988 ja vam inaugurar el Centre de Dia a Ca n´Anglada. El nostre objectiu era atendre al malalt drogodependent i a les seves famílies, fent tractament i prevenció. Aleshores no hi havia gaire associacionisme i crèiem important que les famílies també poguessin tenir un espai on ser ateses.
 
Van ser pioners obrint aquest Centre de Dia dins la ciutat.
Sí. En aquells temps es feien comunitats terapèutiques, el que en dèiem granges, i es portava als toxicòmans fora de les ciutats, al camp. Es creia que quant més aïllats estessin, millor era. Nosaltres pensàvem que no tots els pacients necessitaven un desarrelament del seu entorn. Les forces vives de la ciutat, al principi, se´ns van posar en contra. Van caldre moltes explicacions. Els inicis van ser durs.
 
Quins van ser els primers serveis del centre?
Fèiem teràpia individual i de grup, activitats esportives i sortides. També hi havia servei de menjador. El 80% dels usuaris eren homes, com ara. La majoria eren heroïnòmans i tenien problemes amb la justícia derivats del seu consum.
Poc temps després es va començar a treballar en la reinserció sociolaboral d´aquestes persones?
Exacte. Fèiem alguns cursos de jardineria i el 1990 vam crear un taller de restauració de mobles al carrer Cervantes. Més tard, al 1994 vam traslladar les oficines, el Centre de Dia i els cursos al Portal Nou, 34. Allà vam poder ampliar les formacions laborals, subvencionades pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
 
I a principis de segle es van traslladar a la Plaça del Doctor Robert.
Sí. L´any 2000 vam signar el contracte de cessió d´ús amb la Fundació Privada Sant Llàtzer que permet la utilització per part d´ALBA de les instal·lacions de l´antic Convent de Sant Francesc d´Assís. Els estem profundament agraïts. Va costar trobar el finançament per fer les obres necessàries però al final ho vam poder fer. La ciutat es va portar molt bé amb nosaltres. Ens van fer moltes donacions.
 
Va ser llavors quan van posar en marxa la Unitat de Crisi?
El 2003 vam inaugurar la nova seu i entre el 2004 i el 2005 vam crear la Unitat de Crisi. Aquí no podíem seguir fent el taller de restauració de mobles. Vam intentar identificar les necessitats que hi havia al territori i el llavors director general de Drogodependències i Sida, en Joan Colom, ens va dir que el que calia a Catalunya eren unitats de crisi, que permetessin un ingrés ràpid i de curta estada per aturar el consum en situacions límit. Al principi, entre un 40 i un 50 per cent dels usuaris entraven a la unitat per consum d´alcohol. Ara, aquest percentatge ha baixat una mica, mentre que ha pujat el de la cocaïna.
 
Com ha anat evolucionant el perfil d´usuari al llarg dels anys?
A finals dels anys 80 i principis del 90, el 80% de demandes de tractament eren a causa de la heroïna. Ara suposa al voltant d´un 10%. Actualment, les principals causes són l´alcohol i la cocaïna, en un 30% dels casos respectivament. El descens del percentatge de demandes de tractament per heroïna es deu, entre altres, a la instauració, a meitat dels anys 90, dels programes de manteniment amb metadona. Cal destacar que en aquell moment vam crear el Programa d´Acollida Immediata per a pacients que no poden assolir l´abstinencia completa. De fet, amb el temps i la creació de nous programes, el perfil d´usuari ha tendit a l´heterogeneïtat. 
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook