Creu Roja de Terrassa
Marià Gàllego, president de l'Assemblea Local de Creu Roja

"Cal superar les desigualtats"

21.09.2018 | 17:24
Gàllego, actual president de Creu Roja a Terrassa, va ser el principal impulsor de Creu Roja Joventut.

Marià Gàllego va entrar a formar part de la Creu Roja a Terrassa l'any 1972, quan va decidir fer-se'n voluntari. Després de diversos anys treballant a l'entitat, el 1995 va esdevenir-ne president, càrrec que segueix ocupant avui dia.

Per què es va fer voluntari de la Creu Roja a principis dels anys 70?
Aquell any, per Setmana Santa i a l´estiu, vaig estar en contacte amb el món del socorrisme i vaig coincidir amb diversos voluntaris de Creu Roja. Jo havia anat canviant de ciutat, perquè el meu pare era ferroviari. Aleshores vivia a Vacarisses i treballava a Terrassa però no tenia un grup concret de relació. Em va semblar bona idea poder col·laborar amb la Creu Roja.
 
Com arriba un voluntari a ser president d´una entitat com aquesta?
L´any 1976 hi havia molts joves que venien a la Creu Roja i vam decidir crear Creu Roja Joventut. Me´n vaig encarregar jo. A partir d´aquí, com a referent dels grups de joves, vaig entrar al comitè. Més endavant, l´any 1995, l´aleshores president, Josep Dern, va deixar el càrrec i em van nomenar a mi com a president en funcions. Des d´aleshores m´he anat presentant a totes les eleccions.
 
Vostè va entrar a l´assemblea local de Creu Roja com a voluntari. Com n´és d´important la feina que fan totes aquestes persones?
Sense elles no seriem res. Els voluntaris són qui fan la major part de la feina, qui detecta necessitats i possibilitats d´actuació. Molts dels projectes de Creu Roja venen de les inquietuds dels voluntaris.
 
Com ha canviat l´entitat des que hi va entrar vostè fins ara?
Moltíssim. Llavors només hi havia socorristes i la organització era molt militarista. Amb els anys, vam crear Creu Roja Joventut, vam començar a fer accions socials amb gent gran i vam muntar un esplai. Amb el pas del temps hem anat diversificant els nostres projectes socials fins arribar on som ara, amb molts programes d´acompanyament.
 
Amb la crisi econòmica, van haver de començar a intervenir en qüestions que no eren del seu propi àmbit d´actuació?
No és exactament així, més aviat vam haver de reemprendre un conjunt d´accions que al nostre país ja no desenvolupàvem. De projectes assistencials la Creu Roja n´ha desenvolupat sempre i en seguirem desenvolupant. Cada cop que hi ha una crisi humanitària, la primera resposta sempre és assistencial, i així ho vam fer amb la darrera crisi econòmica, quan vam començar a distribuir lots d´aliments i tot un ventall d´ajudes dirigides a garantir les necessitats bàsiques de les persones: vestuari, lloguer, targetes d´alimentació, material escolar, etc.
 
De mica en mica estan podent reduir aquesta feina i posar més èmfasi en les activitats que desenvolupaven abans de la crisi?
Fa molts anys que tenim clar que més val ensenyar a pescar que donar el peix però de vegades, la gravetat de la situació fa que haguem d´abocar-nos a donar ajudes directes per cobrir necessitats bàsiques. Amb l´esclat de la crisi, la primera resposta va ser majoritàriament assistencial i de mica en mica hem anat creant nous projectes preventius, rehabilitadors i de desenvolupament, és a dir, projectes que empoderin les persones per millorar les seves oportunitats o reconstruir les seves vides. El efectes de la crisi encara són presents i no es tracta de recuperar les activitats que fèiem abans sinó de fer en cada moment allò que tindrà més impacte en la millora de la vida de determinats col·lectius i sobretot en la superació de les desigualtats. 
 
Aquestes desigualtats s´estan accentuant?
Sí. Continuen a l´ordre del dia i seguiran molts anys. Aquesta crisi l´han patit directament moltes famílies però indirectament el conjunt de la ciutadania. La crisi ha provocat o justificat un aprimament de l´Estat del Benestar i això es tradueix directament en una major desigualtat. A més, l´estructura social ha canviat. Abans tenir feina et salvava de la pobresa, ara tenim persones que tot i estar ocupades no poden arribar a final de mes. Quan es parla de la desaparició de les classes mitjanes estem parlant de l´empobriment dels treballadors. Per altra banda, també hem de tenir present que les desigualtats no són només econòmiques i laborals; també n´hi ha de relacionals, residencials, sociosanitàrires, de ciutadania, etc.
 
Diu que hi hagut un aprimament de l´Estat del Benestar. Hi ha mancances importants dins dels serveis socials?
L´àmbit de les necessitats socials és interminable i les persones que estem preocupades pel benestar social no parem de trobar mancances i coses a fer. Però a Terrassa podem estar orgullosos de la xarxa d´atenció social que existeix, no només dels serveis socials municipals sinó també dels serveis socials que ofereix el potent teixit associatiu de la ciutat, del que formem part.
 
En aquest sentit, Creu Roja és auxiliar de l´administració pública en tema d´emergència social i sanitària?
Som totalment independents de l´administració; de fet aquest és un dels nostres set principis fonamentals. Algunes persones pensen que Creu Roja forma part de l´Estat però no és així. Som independents, neutrals i imparcials. Que siguem auxiliars de l´administració fa referència a la voluntat de treballar conjuntament. Al ser una entitat de voluntariat podem aportar un valor afegit que cap administració podria aconseguir. Per altra banda, al ser una entitat propera a la realitat social de cada municipi i tenir una estructura de participació molt potent, podem identificar problemàtiques i donar respostes més àgils que qualsevol administració. No obstant això, també és cert que l´administració té molts més recursos que nosaltres i pot dur a terme accions impensables per a una entitat. Per això es tracta de treballar conjuntament amb el màxim d´agents socials. 
Compartir en Twitter
Compartir en Facebook




Lo último Lo más leído Lo más votado