Excel·lència i mediocritat

Excel·lència i mediocritat

08.10.2019 | 04:00

Fa temps que a la Universitat i moltes altres institucions es fa servir la paraula "excel·lència". Les paraules campus, gestió, objectius, professionalitat, ... sovint es complementen amb el mot "excel·lència". Es pot pensar que l'excel·lència és una paraula buida quan no hi ha mètriques per comparar-se amb altres situacions del passat, o comparar-se amb la competència, o amb les fites que s'haurien d'haver planificat. Igualment, es pot pensar que aquesta paraula perd significat si únicament es lliga a la consecució d'objectius. No és ni una cosa ni una altra, sinó una mica de tot plegat.

¿Que és l'excel·lència? Hem de veure l'excel·lència com una actitud, un compromís, una manera de procedir que busca la millora; i per tant no acaba mai.

La millora és el convenciment que alimenta l'excel·lència de forma continuada. Quan s'assoleix, dóna pas a l'inici de la següent millora. Amb la millora apuntem al "futur millor". Que és el futur millor? Una creença, una ficció que impulsa les accions que volem que siguin excel·lents per aconseguir omplir-nos de satisfaccions ajustades a la nostra manera de ser i pensar.

Les creences pesen molt en les activitats i les coses que es fan. Per això, sovint és difícil veure la realitat tangible. La realitat té tants angles i perspectives com éssers humans que hi participen, o observen. Per això hi ha les ideologies.

Les ideologies agrupen les creences del "futur millor", reduint-les i simplificant-les perquè es puguin explicar, seguir i compartir. L'observació de la realitat és diferent segons la ideologia que es tingui i per tant les creences impulsen la visió del que passa.

Per exemple, en la compra de productes quotidians, les nostres decisions es basen en creences i ficcions. Ara, comprem productes que es qualifiquen de sostenibles perquè són més lleugers, ecològics i propers. Fa poc basàvem la nostra compra fixant-nos en primer lloc en el preu, perquè hi havia crisi econòmica. Demà aprendrem que els aliments oferts en petits formats no són més cars que els grans, i que comprant en petits formats ajudem a la reducció del malbaratament alimentari.

La ficció sobre el que pot passar, afecta el nostre comportament molt més del que afecta el nostre present i tot el que l'envolta. Durant la recent crisi econòmica veiem com que els que tenien diners no gastaven, perquè no sabien que passaria i dubtaven sobre el "futur millor".

Entorn
Ara, l'entorn ha canviat i convivim amb una situació econòmica diferent en què les classes mitjanes se senten més confortables, a pesar de l'augment de la precarietat dels nous llocs de treball i l'augment de la desigualtat en els extrems (més rics i més pobres de dalt i de baix de tot de la piràmide). Les dades confirmen que hi ha més animació en la compra (sobretot digital), però els petits estalvis baixen i no sabem quan pot durar. Els problemes que patíem de forma generalitzada durant el bum de la construcció i de la bogeria col·lectiva especulativa, com el sobreendeutament de les famílies, serveixen en el moment actual perquè les autoritats monetàries i el sistema financer redueixi els riscos econòmics i socials amb mesures que posen liquiditat a l'economia amb tipus d'interès molt baixos o negatius, lluitant per evitar la inflació, i tractant d'impulsar el creixement, però amb el problema que no s'assenten bases fermes, per exemple en la formació i educació.

Així, el sistema públic d'educació, es va aprimant i limitant la seva oferta, sense posar més recursos, tot i les repetides demandes dels òrgans de govern de les institucions educatives com les universitats. La banca, queda atrapada en l'interès zero, i comença a cobrar als clients que hi tenen els seus dipòsits i sobreviu, aprimant-se cada vegada més.

Els 19,3 milions d'afiliats a la seguretat social amb creixement negatiu durant tres trimestres consecutius, són un crit d'alerta a les famílies per tornar a reduir el consum i tornar a estalviar i per tant, refredar l'economia. De moment però, la nostra economia és més forta que la d'altres països europeus gràcies al manà del turisme (gràcies a la nostra situació geogràfica), les exportacions (que baixen perquè els nostres veïns no compren tant) i els sous més baixos (per tal que la productivitat es mantingui alta). La manca de govern/s i pressupost/os es va trampejant com es pot tot i la parada en temes estratègics i d'infraestructures.

La mediocritat és el contrari de l'excel·lència, i és especialista a amagar les possibles millores, per interessos propis, sovint lligats al manteniment de la quota de poder o de la posició dins l'organització. La mediocritat és especialista a passar desapercebuda. Allunyem-nos-hi!

*

gabriel izard@uab.cat