--
El 34% dels empleats creuen que ningú no podrà fer la seva feina si ells no hi són presents.

Vacances amb estrès laboral

23.07.2019 | 04:00

Pels volts de l'any 2004, els doctors de la clínica psiquiàtrica austríaca Wagner-Jauregg van encunyar l'expressió depressió de la gandula. Amb aquesta expressió es referien a l'ansietat que començaven a tractar en alguns pacients amb dificultat per a oblidar-se de la feina en els períodes de descans estiuenc. Avui, aquesta síndrome, també anomenada estrès vacacional o davallada estiuenca, cada vegada és més habitual. Els símptomes? "Abasten tots els relacionats amb l'ansietat i l'estrès i afecten en l'aspecte cognitiu, emocional, físic i de conducta", exposa Sílvia Sumell Canalda, psicòloga, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i autora de www.silviasumell.com. "Poden aparèixer dificultats per a pensar amb claredat, problemes d'atenció, concentració i memòria. Oblits, sensació que no es parla amb la mateixa fluïdesa i necessitat de comprovar les tasques. També apareixen cansament, problemes per a dormir, sensació de no haver descansat prou, d'estar sense energia, i simptomatologia relacionada amb la depressió o l'estat baix d'ànim", comenta la professora de la UOC.

A més, són habituals "les alteracions de la gana, per excés o defecte, igual que l'augment del consum de tabac, alcohol o llaminadures, mal de cap, dolors musculars i d'estómac, pèrdua del desig sexual€". En darrer lloc, "sabem que els períodes d'estrès elevat perllongat en el temps poden generar sentiments de tristesa, desmotivació, poques ganes de fer coses, sensació que no es gaudeix del que es fa, i irritabilitat en el sentit que ens enfadem per qualsevol cosa o així que algú ens diu alguna cosa", conclou Sílvia Sumell pel que fa als símptomes.

I per què es desencadenen?: "Mentre es treballa a un ritme trepidant, els nivells de cortisol i adrenalina (les dues hormones relacionades amb l'estrès) són elevats. L'adrenalina fa que el nostre sistema immunològic estigui més fort i el cortisol actua com a antiinflamatori, tot això perquè puguem aguantar llargues jornades".

Nivell d'hormones
En canvi, quan entrem en "modalitat vacances" aquests nivells d'hormones disminueixen, de manera que el nostre sistema immunològic es deprimeix i ens podem posar malalts amb més facilitat o tenir alguns problemes de salut". L'estrès vacacional "afecta persones per a les quals la feina ho és tot i que en el dia a dia (període no vacacional) tenen poc o gens de temps de lleure, i tampoc tenen temps per a la família i els fills. Tot d'una", prossegueix la psicòloga, "quan estan de vacances, no saben afrontar tot aquest temps de lleure, no saben com relaxar-se i gaudir-ne. De tenir una agenda que bull i d'estar sempre pendents del mòbil i dels missatges electrònics, passen a no tenir res de tot això. I quan la persona es queda sense la seva rutina d'hàbits laborals i professionals, es desestabilitza".

Pel que fa al tipus de personalitat que hi ha darrere de la gent que pateix aquest problema, hi trobem "persones amb un nivell d'autoexigència elevat, acostumades a dir-se "he de fer" i a les quals els costa delegar o que estan habituades a treballar sota pressió. De vegades, són persones a les quals fa por anar de vacances perquè temen el que es poden trobar quan tornin. Erròniament, creuen que són imprescindibles i que ningú no podrà fer la seva feina si ells no hi són presents"; una sensació que afecta el 34% dels empleats. De fet, el 8% no s'agafa mai més d'una setmana seguida de vacances per la por que la feina no tiri endavant mentre ells no hi són.

Imprescindible
"Quan sento que una persona, amb nom i cognoms, és imprescindible, automàticament penso que aquesta empresa té un problema d'organització", diu respecte a això Gina Aran, consultora de recursos humans i professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. "Les persones són imprescindibles per tal que les empreses funcionin i creixin. Centrar això, però, en algú concret seria un error estratègic greu. El que realment és imprescindible és que el capital humà tingui recursos i estigui organitzat de manera que l'empresa es pugui adaptar eficaçment a tots els canvis que es van esdevenint", comenta la professora. "Des d'un punt de vista més personal hi ha gent que no és capaç de deixar la feina per fer, però hi ha un problema al darrere: aquest empleat té massa feina?, és massa autoexigent?, s'hauria d'organitzar en equip d'una manera diferent?", continua explicant Gina Aran. "Altres persones senten que són imprescindibles perquè ningú més tirarà endavant la feina. En aquest cas cal investigar la causa de la desconfiança. Es podria tractar de manca de preparació de l'altra gent, però sovint el problema és la incapacitat per a delegar la feina o una comunicació insuficient".