Excavant

La notícia de la millora de l'ocupació d'aquesta setmana amb la publicació per part del INE (Instituo Nacional de Estadística) de la EPA (Encuesta de Población Ativa), indica que hi ha 271.400 més ocupats i que la taxa de l'atur se situa en el 20%. L'agència de notícies Reuters, indica que hem tornat a nivells de l'estiu del 2010 i cita a l'anàlisi feta pel Banc Sabadell que l'atur baixarà del 20% a finals d'any. L'economia sense govern té un funcionament marcat pel curt termini i això vol dir que el turisme continua sent la font més important d'ocupació i generació de riquesa en els mesos d'estiu. Tornem a les bones notícies a curt termini.

Els problemes estructurals queden relegats a segon termini, i això dificulta veure les tendències que continuen marcant el destí de comportament futur dels agents econòmics, consumidors, empresaris i institucions. No hem d'oblidar que en tot el territori espanyol hi ha 1,5 milions de llars amb tots els seus membres desocupats, i que la millora de les dades d'ocupació com la d'aquesta setmana, impacta molt poc a la millora del bloqueig que, pel futur de tots plegats, representa la desocupació. A més, no sembla que el problema millori sinó que en el primer trimestre d'aquest any ha augmentat el nombre de llars sense ocupats i tot i que ara s'ha frenat aquesta tendència s'ha de veure, un altre cop, pel component estacional. De fet, la comunitat autònoma on ha crescut més l'ocupació ha estat les Illes Balears, seguit de Catalunya i Múrcia. (on van els turistes?).

Com s'explica doncs que hi hagi 216 mil persones que han deixat d'estar desocupades aquest trimestre (o el mes de mig milió en els darrers 12 mesos)? Doncs clarament per l'estacionalitat de la demanda de treballadors amb contractes temporals en zones turístiques sense oblidar l'abandonament del mercat de treball per edat o altres raons (hi ha 139 mil menys persones en la població activa respecte a l'any passat).

La cerca de treball és una constant dels joves que acaben els estudis i volen definir les bases del seu futur. El 83% dels candidats, publicava ADECCO fa uns mesos, busquen feina a través de les xarxes socials i el 76% ha enviat el seu Currículum una oferta que ha conegut a través de la xarxa. 42% han estat contactats a través de la xarxa per una empresa i el 70% dels candidats ha obert un compte en una xarxa per motius professionals, tot i que el 84% ho ha fet per contactar i comunicar-se amb amics o familiars. El 87% de les empreses utilitza les xares socials en les seves activitats de reclutament. Linkedin és la xarxa més valorada pels reclutadors tot i que també utilitzen facebook i twiter per conèixer els seus candidats.

També la xarxa dóna accés a infinites possibilitats en les activitats en qualsevol àmbit: professional, afició i consum. Els que volgueren participar en la campanya d'enguany de les excavacions de la ciutat romana a Pol·lentia (Alcudia) ho varen poder fer coneixent els detalls de la campanya a la xarxa. Hi ha estudiants de la UIB, d'altres universitats o centre d' arqueologia, també estudiants de secundària (high school) americans del programa Archeospain i arqueòlegs i historiadors de diferents països del món, com en Chris (Anglès). Tot plegat noranta persones que en el mes de Juliol han estat ocupades recollint i registrant peces arqueològiques i entre altres coses, descobrint un mosaic.

També el consumidor "omnichanel" utilitza el mòbil dintre i fora la botiga per excavar en la xarxa sobre la millor oferta abans de comprar. Les empreses de distribució, les institucions, ... tenen el repte i l'obligació d'esforçar-se per atendre el nou consumidor que té una nova manera de comunicar-se amb els dispositius mòbils: avui en dia generen el 40% del tràfic d'internet, quan l'any 2010 només era el 3%.

L'autor és economista i professor UAB

gabriel.izard@uab.cat