L´empatia, un valor clau

14.11.2015 | 04:23
Natàlia Cuguero
Natàlia Cuguero

Els valors que ens mouen poden tenir diferents procedències. En alguns casos formen part de nosaltres mateixos de manera natural, els portem a dins de manera innata, en altres ocasions, els treballem perquè tenim una família i perquè ens anem educant al llarg de la vida i prenem consciència que els portem dins, o bé que ens agradaria tenir-los més presents. Actualment quan parlem d'ètica i volem concretar-ne la seva implementació sabem que ens calen els valors i sobre tot posar-los a la pràctica en el moment de decidir. I un d'aquests valors, clau per les persones amb responsabilitat i poder de decisió a les empreses és l'empatia.

Moltes dades i estudis n'apunten la seva importància. Per exemple, en diversos estudis s'ha observat que els directius que tenen fills amb alguna discapacitat, són, de mitjana, més sensibles a les polítiques d'inserció laboral de col·lectius amb dificultats, comparat amb aquells que no tenen fills discapacitats (sempre en mitjana, i posant molt en qüestió que en el fons cada directiu actua seguint la seva pròpia consciència i valors). En un altre estudi es feia pal·lès, que els directius que tenen filles incorporen en mitjana més polítiques de responsabilitat social corporativa que no pas aquells que tenen fills homes (de nou, mirant la mitja i per tant mirant-ho de manera molt general). Volent treure'n alguna dada explicativa, el què ens poden estar indicant aquests estudis, és que quan estem exposats a una determinada situació, aquesta ens permet reaccionar i ser més sensibles a determinades situacions. Quan una situació ens afecta personalment hi som més sensibles, i per tant, més empàtics amb aquelles persones afectades. I on ha començat aquesta empatia? Doncs en la persona propera que té una situació difícil que veiem que necessita solució. Si veiem que a la nostra filla se la discrimina laboralment, serem més sensibles a no discriminar les filles de ningú altre, perquè som capaços de posar-nos en la situació dels pares d'aquelles filles, i per tant, apart de solucionar el problema concret de la nostra, voldrem incidir en que aquest problema tingui una solució més àmplia. Per tant, quin seria el valor clau que estem treballant en aquesta situació? Doncs l'empatia. Semblaria que sentim empatia, primer per la nostra filla, a continuació per la filla d'algú altre i finalment, pels pares que, com nosaltres, també tenen filles, potencialment amb el mateix problema.

I la pregunta seria, com podem desenvolupar aquesta empatia, sense trobar-nos en aquesta situació concreta? (és a dir, sense tenir un fill discapacitat, o bé tenir filles amb problemes laborals deguts a la seva condició de dona, per exemple). Doncs molt fàcil, el valor clau és aquesta mateixa empatia, però en abstracte, és a dir, sense un referent tan proper. És cert que ens serà potser una mica més complex, donat que no tenim la situació en el nostre entorn immediat, ni tenim tanta informació de primera mà. Però no per això deixa de ser empatia. De fet, podria ser considerada una empatia fins i tot més autèntica i general, la de posar-nos al lloc d'una altra persona i intentar entendre les seves dificultats, patiments, problemes, necessitats, en definitiva, volent conèixer els altres, sempre. El posar-nos a la pell de l'altre, i escoltar activament ens apropa a la nostra condició de persones que també volen ser escoltades i tingudes en compte. Reconegudes i respectades pel què som i podem oferir als altres. L'empatia és un valor universal que pot ajudar a entendre i solucionar problemes que sense ella se'ns farien un joc d'egos sense solució. Ens permet cedir, donar marge, però també demanar als altres practicar-la. Quan ens posem al lloc dels altres el nostre punt de vista s'amplia. Escoltem i valorem les demandes i fem que els canvis que calen, siguin més possibles.
Dr. (Ph.D.) en Direcció d'empreses, IESE Business School Sòcia de l'assessoria Getapartner.
natalia.cuguero@getapartner.com

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook