Sentiment de llegenda

Sentiment de llegenda

19.06.2020 | 19:45

La jugadora Maria Olmo deixa el bàsquet després de 21 anys defensant la samarreta del CN Terrassa

Diumenge 8 de març de 2020. L'equip femení del CN Terrassa de bàsquet va jugar aquell dia al pavelló del Pla del Bon Aire contra el CN Sabadell. Va guanyar el derbi comarcal per 56 a 46. Un resultat que li permetia empatar a punts amb TGN Bàsquet i Reus Ploms al primer lloc del grup 2 de Primera Catalana. Va ser el darrer partit de la temporada, interrompuda per la pandèmia del coronavirus. I també l'últim de la carrera com a jugadora de Maria Olmo, referència del bàsquet femení a Terrassa que amb 36 anys ha decidit penjar les sabatilles després de tota una vida al CN Terrassa. La COVID-19 va contraprogramar una retirada fora de guió, descatalogada a com ella ho havia imaginat després de defensar els colors del CN Terrassa per espai de 21 temporades.

"Després de tants anys jugant, i sobretot al mateix club, et planteges un final idíl·lic, et fas la pel·lícula de com serà el teu últim partit i t'imagines amb tota la teva gent a la graderia, un dia especial al cap i a la fi. Però, per desgràcia, vaig jugar el meu últim partit sense saber-ho", explica la jugadora egarenca. "Clar que això et fa replantejar coses i pensar a continuar. Però després de reflexionar-ho, crec que era el moment de dir adéu."

Aquell darrer dia, sense saber que era el del seu comiat, va anotar 6 punts. Els darrers de la seva vida, a poc més d'un minut pel final del partit, van ser dos tirs lliures. "Feia temps que pensava en deixar-ho, però quan arribava el final de temporada, tenia un sentiment positiu i el cos i el cap em demanaven jugar un any més. Aquest any, en canvi, vaig tenir una sensació diferent. Només començar tenia clar que aquesta temporada seria la darrera. Al cap i a la fi tinc 36 anys i volia retirar-me en un bon moment, aportant coses a l'equip i sentint-me bé físicament. Sempre he tingut molt clar que no volia que el bàsquet em retirés a mi." Probablement per aquesta reflexió, explica que la temporada ha estat molt especial. "He gaudit molt d'aquest últim any i he après a valorar cada entrenament, cada partit de manera diferent. Estic molt contenta de la temporada que he fet jo i l'equip."

A més, el comiat arriba amb el regal d'un ascens a Copa Catalunya que retorna el CN Terrassa a una categoria molt atractiva. Malgrat el final forçat de la Lliga, les egarenques van obtenir una de les places que condueixen a la categoria superior. Un epíleg immillorable en clau col·lectiva i individual. "Ens ha fet molta il·lusió aquest ascens", explica Maria Olmo. "Hem fet una molt bona temporada i hem lluitat sempre amb els millors. Si la temporada hagués seguit, el final era apassionant amb tres equips empatats. La notícia de l'ascens va significar un premi a la feina ben feta de tot l'equip."

Maria Olmo marxa amb l'etiqueta de ser una llegenda del bàsquet del CN Terrassa i de la ciutat. I un exemple de fidelitat a uns colors, un valor quasi desconegut a hores d'ara. Va començar a jugar al bàsquet als dotze anys a l'Atlètic Terrassa. Després de tres temporades, va arribar al CN Terrassa, club en què ha esdevingut una de les jugadores més brillants de la secció. Va ser seleccionada en un All Star de Copa Catalunya i va rebre el Premi Sènior 20 Anys que concedeix la Fundació del Bàsquet Català, que vol reconèixer els jugadors i jugadores que han estat dins del seu club 20 anys o més i que han jugat o encara juguen al sènior del seu mateix club. Ha obtingut tres ascensos a Copa Catalunya amb les egarenques i en dues oportunitats ha aconseguit la permanència en aquesta categoria. Aquesta temporada ha disputat 17 partits, amb una mitjana de 20,5 minuts per partit i 9,2 punts, sent la segona màxima anotadora de l'equip.

"Mai m'he arribat a plantejar seriosament anar a un altre club", explica amb relació al seu sentiment de pertinença. "Des del primer dia he estat còmode i no he tingut cap motiu per marxar. He tingut propostes d'equips interessants de categories que et fan replantejar coses, però el CN Terrassa em donava allò que sempre li he demanat al bàsquet. És casa meva i volia acabar aquí. En el club tothom ha cregut en mi. Aquesta confiança no me la podia oferir ningú més. Ells m'agraeixen tots aquests anys de fidelitat i sóc jo qui ha de donar les gràcies pel suport. Sobretot a les dues persones més importants en la meva trajectòria. Per una banda, el Vicente Gómez, que és qui em va donar l'oportunitat i qui sempre m'ha guiat en tot moment. Hem tingut les nostres coses, però li dec quasi tot el que m'ha donat el bàsquet. I per altra banda, el Jordi Sociats, sempre disposat a tot pel club i un dels millors entrenadors que he tingut mai. Tot el que m'ha passat els últims anys li he d'agrair a ell, perquè m'ha entès millor que ningú. Hem passat molts moments junts i són els dos millors entrenadors que he tingut."

L'anunci de la seva retirada va provocar una allau de missatges de reconeixement a la seva feina. "Em sento molt afortunada", explica. "Això ha fet que aquest final agredolç hagi estat més fàcil i més emotiu. No tinc paraules. I és per aquestes coses que dónes valor a tots els anys i a tots els esforços i sacrificis que això ha comportat." En el moment del comiat, descriu el bàsquet com "un estil de vida", una escola de valors que no l'ha abandonat mai. "El basquet et fa créixer, superar-te, et fa aprendre a aixecar-te quan comets un error. És valors, amistat, alegria, victòries i derrotes, tantes coses! I m'ha donat molta gent que segueix al meu costat.

I en el bagul dels records, es queda amb el fet d'haver jugat amb el mateix equip amb la seva germana Sandra. Membre d'una família molt lligada a l'esport (és tieta del futbolista Dani Olmo i germana de l'entrenador Miquel Olmo), la Maria destaca episodis relacionats amb les persones més properes. "Ens ho vam passar molt bé amb la Sandra i vam compartir molts coses. A casa som molt familiars i és fàcil imaginar el que això va significar".