Gent de teatre

Gent de teatre

26.03.2021 | 22:44

Terrassa és una ciutat de referència en teatre. Ara, en exhibició i formació, però durant molt de temps en producció professional. Hem entrevistat a un grup de sis actrius i actors perquè ens expliquin el desig que tenen avui amb motiu del Dia Mundial del Teatre. Tots demanen més suport institucional.

Carles Martínez., 54 anys


És un dels actors afortunats perquè fins i tot amb la pandèmia segueix treballant, encara que no al ritme que desitjaria. En aquest moment, ha recuperat el monòleg "Cambó/ Companys"  i està fent bolos per tot  Catalunya. Martínez, que ha treballat als grans escenaris, amb diversitat de directors de renom i amb textos clàssics i contemporanis, diu que "el teatre em permet viure mons imaginaris i evadir-me de la realitat". Però, quan trepitja de peus a terra, es mostra molt crític vers el poc suport que té la cultura. "Tenim uns polítics mediocres que no confien amb la cultura i  sense les arts i les ciències, la societat no avança. I, ara, amb la pandèmia, tot el que trontollava, ha esclatat". 

Rosa Aguado, 62 anys


"El teatre m'ho dona tot. És una faceta molt creativa, literària, poètica.  Interpel·la a la gent i  crea vincles. És un ofici molt intens i molt complet". Són paraules de Rosa Aguado, actriu professional que, precisament ara, està als escenaris amb una obra de memòria història, "Les traces del silenci", que parla de les sol·licituds d'adopció en el context de les riuades de Terrassa del 62 i que ha estat impulsada per la dramaturga i actriu egarenca Esther Làzaro. Aguado s'hi dedica al teatre des de molt jove i ha combinat la feina professional amb la pedagògica a  través de l'escola Acció Teatre. 

Maria Glòria Farrés, 86 anys


És una de les veus de ràdio teatre més estimades. Maria Glòria Farrés va començar amb aquesta feina a Ràdio Terrassa i després va continuar a Matadepera Ràdio, on encara assumeix la coordinació de tot el grup i de tant en tant es permet fer algun personatge, com posar la veu a l'Antònia de "La Rambla de les Floristes", de Sagarra. En aquesta celebració del Dia Mundial del Teatre, expressa el seu desig. "Que no mori mai el ràdio teatre perquè dona molta vida i cultura. Demano que hi hagi gent valenta i doni continuïtat". 

Òscar Muñoz, 45 anys


Quan estudiava el BUP a l'Institut de Can Jofresa de Terrassa li agradava apuntar-se als tallers de teatre. Explica que, en aquell temps, tenia problemes de vocalització i que aquests minvaven quan pujava a l'escenari. Va pensar que si es dedicava al que li agradava, el teatre, s'hauria acabat el tartamudeig. I així va ser. L'Òscar Muñoz, que fa drama i comèdia de text clàssic i contemporani, fa una crida. "Desitjo que el teatre i la creació artística tinguin el suport institucional que es mereixen i que hi hagi un circuit entre tots els territoris, locals, nacionals i europeus, per enriquir-nos com a persones", afegeix.

Anna Massallé, 39 anys


 El grup de teatre dels Amics de les Arts acaba de tenir dos premis a la millor interpretació femenina per l'obra "Les arrels" d'Arnold Wesker.  Un dels premis ha recaigut en Anna Massallé, que debutava a l'escenari i donava forma al personatge de la Beatie Bryant. L'actriu  demana "seguir fent teatre  i oferint cultura en el sentit més ampli".  "M'encanta aquesta feina, sento amor pel teatre i  el seu atractiu de posar-se a la pell dels altres, i viure personatges i situacions que jo no viuré", explica Massallé. Estar molt agraïda als Amics i a la directora Maria Miralda, per l'oportunitat que li ha donat de pujar als escenaris.  

Lluc Font, 19 anys


Diu Lluc Font que quan feia teatre a l'Escola Tecnos de Terrassa,  va pensar que aquest ofici era per a ell. "Vaig descobrir que tenia fusta, que podia viure vides somniades com, per exemple, fer un personatge de ment retorçada", recorda.  De l'Escola Les Pisanes de Terrassa ha saltat a l'Escola Nancy Tuñon de Barcelona, però ja ha pujat a escena. Ha participat en "El somni d'una nit d'estiu" i en curtmetratges de l'Escac.  Demana poder treballar i en català i no haver de marxar a Madrid. Entre els seus referents, cita als actors Joel Joan i Steve Carrell.