Gerard Quintana parlant sobre el seu segon llibre, al costat de la presentadora de l'acte, la periodista terrassenca Rosa Talamàs.

"Tendim a dualitzar, el que és bo i el que és dolent, quan tot està barrejat"

19.03.2021 | 04:00

En un acte organitzat per l'emblemàtica Llibreria Cinta de Terrassa, Gerard Quintana va parlar del seu llibre, "L'home que va viure dues vegades", guanyador del Premi Ramon Llull el passat mes de gener. Es tracta de la segona obra de l'artista gironí, conegut també per la seva faceta com a músic i cantant, especialment com a integrant del grup Sopa de Cabra. L'acte el va conduir la periodista terrassenca de TV3, Rosa Talamàs, i es va celebrar a la Casa Museu Alegre de Sagrera, amb la presència de gairebé una seixantena d'assistents. A "L'home que va viure dues vegades", el segon que publica després de l'obra "Entre el cel i la terra", de l'any 2019, Quintana barreja realitat amb somnis.

L'escriptor va admetre que en aquesta obra hi ha alguna part d'ell mateix i va dir que és un llibre "mogut". Els escenaris que surten a les pàgines de, com li va recordar Talamàs, "L'home que va viure dues vegades", són espais que Quintana coneix perfectament, com Girona, les Illes Balears o Barcelona. "Són escenaris que conec i que sempre vas escrivint en el cap", va explicar l'artista, que també va assenyalar que "com passa amb la música, de cop sents alguna cosa que se't queda a la ment i que no pots oblidar, i acaba sent la llavor d'una idea".

Es va tractar també sobre les referències mitològiques que surten al llibre i va assegurar que "són certes i estan lligades a la trama del llibre" i va afegir que "sempre s'ha dit que estem fets a semblança de Déu, i jo jugo a fer Déu a semblança de l'home".

Quintana, en "L'home que va viure dues vegades", ha volgut "sacsejar les estructures que donem per normals" i es va queixar que "tendim a dualitzar, el que és bo i el que és dolent, quan tot està barrejat". Aquesta és, en línies generals una de les propostes de la seva segona obra literària. També es va referir a la mort, present també en aquest llibre, i va afirmar que "la vida, a occident, està a esquena de la mort; l'amaguem i jo parlo d'unir aquestes coses".

L'escriptor i músic gironí va continuar dient que "estem instal·lats en aquest concepte de dualitat, sempre estem contrapesant, i l'equilibri es basa en un moviment constant, no pots estar quiet". Quintana, que va reconèixer que no li vol posar fàcil al lector i admet que és complex el que explica al llibre, considera que "cada vegada que algú el llegeix o l'interpreta, l'està tornant a escriure".

La llibreria del seu oncle
La relació de Quintana amb la literatura, com va explicar, comença de ben petit, quan tenia problemes de comunicació i això "em va fer refugiar a la llibreria del meu oncle". La Llibreria Geli, establiment que ha complert cent quaranta-dos anys. Es va referir a la poesia com "la part més musical de la literatura" i, referint-se al seu protagonista, que "és com un poeta retirat, que és el pitjor que et poden dir", també va dir que "l'ofici de poeta no existeix i no es pot retirar mai, l'únic que li queda és l'eternitat".

Va revelar que la seva mare està llegint aquest llibre "per segona vegada" i que ja té al cap un tercer llibre i que finsi tot té els personatges. Algunes experiències viscudes, quan era més jove i feia teatre amateur, podrien servir d'argument. "M'atrau molt aquell personatge que només és respectat i admirat quan no és ell".