Portes tancades
L'arquitectura de façanes amb el pas del temps

Portes tancades

13.03.2021 | 04:00

Demà, 14 de març, es compleix un any de l'estat de l'alarma decretat pel Govern de l'Estat per contenir la pandèmia de la Covid-19 que afectava Espanya des de mitjan febrer (2020). El decret va obligar a un tancament gairebé total de l'activitat. Aquest confinament va durar fins al 2 de maig, dia en què es va permetre la sortida al carrer de tota la població. Durant dos mesos, vam ser testimonis d'una Terrassa que, de sobte, va alentir el seu batec, va emmudir i va transformar el seu paisatge quotidià. Diari de Terrassa publica, amb motiu de l'aniversari d'aquell estat d'alarma, un reportatge que vol donar visibilitat a portes i portalades d'edificis, algunes de les quals havíem oblidat o passaven desapercebudes en el nostre fer habitual. Hem fet una tria de 13 portes que van des del segle XI fins avui i amb les quals es pot veure l'evolució en disseny, materials i usos diversos d'acord amb les influències dels estils de l'arquitectura del moment.

Del conjunt de portes més antigues que es conserven en edificis de Terrassa, l'historiador Domènec Ferran en destaca les romàniques de les esglésies de Sant Pere i Santa Maria de la Seu d'Ègara, així com les de les capelles de les ermites Sant Cristòfol de Ca n'Anglada, Santa Margarida del Mujal i Santa Magdalena del Puigbarral. Ferran emfatitza que "la de Santa Maria és una de les més rellevants, tant per la seva precisa datació, amb acte de consagració de l'any 1112, com per les seves característiques constructives pel que fa a l'aprofitament de materials d'època romana". També cita la portalada de l'església del Convent de Sant Francesc. "Aquesta portalada, explica, constitueix un dels pocs exemples d'art renaixentista, importat d'Itàlia, que es conserven a Catalunya, on l'estil gòtic es va conrear fins ben entrat el segle XVII i va donar pas al barroc".

Vapors, residències senyorials i cases d'obrers
Avançant en el temps, l'historiador es deté en els edificis de finals del segle XIX i principis del XX amb la revolució industrial i el llegat de l'insigne arquitecte Lluís Muncunill. D'aquest període, hem seleccionat una sèrie de portes de tipologia industrial, residencial i popular que ens endinsen en la societat de l'època. Aportem exemples com els espais d'entrada i sortida del Vapor Albinyana, de la Casa Joaquima Pujals i una casa obrera de la promoció de Cal Maurí.

Ferran ho posa en valor. "La portalada d'entrada al Vapor Albinyana presenta els trets característics de l'arquitectura industrial catalana, que va representar al llarg del segle XIX una novetat sense precedents tradicionals al territori. Les dues cases, la Joaquima Pujals i la de Cal Maurí, fan paleses les diferències socials i de poder adquisitiu del moment. La primera, propietat d'una família benestant, presenta una porta profusament decorada, mentre que la segona és de gran austeritat".

L'historiador també convida a observar la porta tripartita de l'Estació del Nord com un dels elements que va revolucionar la comunicació del territori. "És la icona del principal espai de comunicació des de meitat del segle XIX, paral·lel al procés d'industrialització de la nostra ciutat". En aquest sentit, evoca que aquesta estació era el punt de sortida de viatgers i de les mercaderies; de les matèries primeres i acabats dels productes tèxtils, cap a Barcelona i Espanya. I, per altra banda, va ser un lloc referent de trobades i comiats de moltes generacions de terrassencs i terrassenques.

Portes d'una època, carregades d'història i simbolisme, que van canviant amb el pas del temps quan els edificis prenen alçada i s'apliquen nous materials i tecnologies industrials. En el preàmbul de l'arquitectura moderna, mostrem la gran portalada senyorial de ferro i vidre de l'edifici residencial Font Batallé del carrer Major. Un disseny que avui dia ja és molt escàs perquè quasi tots els elements d'entrada i sortida s'integren a la façana de l'edifici i han perdut identitat.

Noticias relacionadas