Miquel Farré, ahir, a l'escenari de l'Auditori, on presenta el seu darrer disc, "Poblet".

El nou disc de Miquel Farré treu de l'oblit l'obra del seu mestre Tomàs Buxó

11.12.2020 | 20:48

El pianista terrassenc de música clàssica més important del seu temps a Terrassa, també un dels més rellevants a Catalunya, treu un disc nou, i això és un esdeveniment cultural de màxima categoria. El 2018, Miquel Farré va publicar el cd "30 anys de concerts al Centre Cultural", una selecció d'enregistraments en directe, i ara, als seus 84 anys, sorprèn amb la publicació d'un disc amb material totalment nou. Un compacte que porta exclusivament obres de Tomàs Buxó i Pujadas (Barcelona, 1882-1962), totes inèdites en disc, i alguna fins i tot mai estrenada. Serà presentat demà en un acte a l'Auditori. Una presentació que no és un concert. La periodista Mònica Pagès parlarà amb el pianista de Tomàs Buxó, que fou el seu mestre, i després s'estrenarà el documental "Miquel Farré, una vida amb el blanc i el negre", que ha rodat el cineasta Antoni Verdaguer.

"Poblet" va ser enregistrat fa un any, "i és molt inusual que un pianista de clàssica, a la seva edat, faci un disc. És una gran sort que hagi pogut", ens comenta Lluís Farré, que des de fa un temps exerceix més o menys de manàger del seu germà. "La influència de Tomàs Buxó va ser decisiva perquè em va fer estimar molt i molt més la música i també perquè em va ensenyar que la música té un discurs ètic i humanitari que l'intèrpret han de poder posar de manifest", assenyala Miquel Farré, d'aquest "reconegut professor de piano i poc conegut compositor". "I aquest discurs subjacent a l'obra, el bon intèrpret ha de saber com mostrar-lo" .

Farré va ser alumne de Buxó des del començament de la dècada de 1950 fins a la seva mort, i aquest és un disc d'agraïment i d'homenatge; però fet, també, "perquè crec, ferventment, que la seva és una música que mereix ser coneguda; perquè estic segur que el públic la disfrutarà i també interessarà als intèrprets de piano per tal d'incorporar-la als seus repertoris".

La melodia, bàsica per a la vida
La popularitat de les obres didàctiques de Buxó "potser han amagat el seu vessant de compositor. Precisament aquest cd serà una manera per donar a conèixer la seva obra creativa, força extensa i variada, que es troba dispersa en diferents arxius i biblioteques. Tot això demana una gran tasca d'investigació que encara està per fer".

I com és l'obra de Buxó? Farré pensa que pot inscriure's en una "concepció musical tardoromàntica europea. També cal notar que segueix la línia de Lamote de Grignon, Antoni Nicolau, Enric Morera, Eduard Toldrà, entre d'altres de la seva època. Recordo que deia que ell feia música de manera semblant a l'arbre fruiter que dóna fruita. Donava molta importància a la melodia, molta. També em va dir que la melodia era tan bàsica per a la vida com ho és el pa a la taula".

El disc inclou quatre peces. La suite "Poblet", "Tema" i "Variacions", que van ser estrenades el 1943, i la "Sonatina per a flauta i piano", de la qual no hi ha coneixença que fos estrenada. Farré va interpretar "Poblet" per primera vegada el 1954, a Tarragona. Com també la de la "Sonatina", la partitura de "Poblet" no ha estat mai editada, i s'ha hagut d'anar als manuscrits del compositor que estan dipositats a la biblioteca del monestir de Montserrat. I fer una tasca de recerca i anàlisi "rigorosa i delicada. La interpretació és difícil perquè l'obra és un calidoscopi dels diferents moments de la història de Poblet, i això demana la capacitat per a transmetre situacions diferents i complexes, a voltes en tensió entre elles, però salvant-ne la unitat del conjunt. L'esforç ho compensa perquè 'Poblet' és una gran obra per a piano".

Les dades

Títol: "Poblet"

Intèrprets: Miquel Farré (piano), Marc Farré (flauta) i Pep Serdà (piano)

Segell: La Mà de Guido

Preu: 10 euros

Presentació: Demà a les sis de la tarda, a l'Auditori. Entrada gratuïta. Reserva:buxoterrassa@gmail.com