Carles Barba : Un home lligat a una càmera

Carles Barba : Un home lligat a una càmera

11.11.2020 | 21:03

El Carles Barba va ser bona part de la seva vida un home enganxat a una càmera, com si la tingués instal·lada permanentment a les mans i no se'n podés desfer. Ho filmava tot amb una mirada inquieta, incisiva, obsessiva, i també amb sentit de l'humor i grans dosis d'ironia i així el seu cinema, majoritàriament documental - dipositat als Arxius de la Filmoteca de Catalunya -, ens queda com un llegat importantíssim d'una època, d'un temps.

En Carles era un industrial del tèxtil que es va aficionar al cinema i va començar fent pel·lícules en el seu àmbit familiar, per continuar documentant els seus nombrosos viatges i també poc a poc i de manera constant establint la crònica del seu temps, del seu entorn social centrat sovint en una Barcelona que freqüentava o en la seva Terrassa natal.

Amb títols com "Aspectes i personatges de Barcelona" (1964) - per la que va rebre el premi Ciutat de Barcelona -, "Barcelona show" (1968), "De terrassencs" (2000), però també "Wagner evocacions" (1980), "Pinceladas romanas" (1963), "Los sanfermines" (1963) o "La primera copa del món d'hòquei" (1971) va anar configurant durant més de cinc dècades una extensa filmografia que es distingeix per aquesta càmera que no para de buscar detalls des de tots els angles possibles, que es posa per tot arreu i que a base de sumar molts plans de curta durada en un excel·lent ritme de muntatge - i generalment amb els comentaris de veu en off fets per ell mateix - acaba essent aquesta crònica imprescindible, aquest llegat que és ja per a la posteritat el cinema de Carles Barba.