El dissenyador de so Oriol Tarragó, en l'acte d'atorgament del premi Maria Honorífica.

Sitges premia Oriol Tarragó per la seva tasca al cinema fantàstic

13.10.2020 | 20:18

Graduat de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), on ara fa de professor, Oriol Tarragó (Reus, 1976) és un dissenyador de so que ha treballat amb directors com Jaume Balagueró, Kike Maíllo, Denis Villeneuve, Daniel Monzón o Juan Antonio Bayona i en pel·lícules de ciència-ficció i fantàstiques de tant renom com ara "[Rec]" (2007), "Lo imposible" (2012), "El niño" (2014), "Enemy" (2013) o "Jurassic World: Fallen Kingdom (2018)". Per "la seva aportació al cinema fantàstic", el Festival de Sitges li ha atorgat el premi Maria Honorífica. Un guardó que afegeix als quatre Goya i als vuit Gaudi que ja porta guanyats.

Amb motiu del premi, Tarragó va protagonitzar ahir la "masterclass" "In conversation with" dins de la secció Sitges Film Hub, on va parlar de la seva carrera professional. Aquest any, Tarragó ha participat en dues de les pel·lícules oficials de la 53a edició, la inaugural "Malnazidos" (dirigida per altres dos graduats de l'Escac, Alberto del Toro i Javier Ruiz Caldera) i "Cosmética del enemigo" (també dirigida per un graduat del centre, Kike Maíllo). Abans, a primera hora de la tarda, va pujar a l'escenari de l'Auditori de Sitges per tal d'agrair el reconeixement professional que li ha donat el Festival en aquesta edició.

Najwa Nimri, el gran honorífic
El 53è Festival de Cinema Fantàstic de Sitged també ha atorgat eel Gran Premi Honorífic a l'actriu Najwa Nimri, i el Premi Nosferatu a l'actor Manuel de Blas. Najwa Nimri ha estat guardonada en reconeixement a la seva carrera. En una conferència de premsa, l'actriu va evocar ahir les pel·lícules per les quals és més recordada a Sitges, films relacionats amb el gènere com "Abre los ojos", d'Alejandro Amenábar, "Los amantes del círculo polar", "Faust 5.0", "Verbo" o "Quien te cantará" i elogià el certamen per ser un dels pocs llocs on "coincideixen creativitat i entreteniment".

Nimri va rebutjar que només faci "papers de dolenta" i va matisar que, en tot cas, li donen "papers de villana que acaben allargant-se en el temps", cosa a la qual troba una explicació: "els meus angles de la cara davant la càmera surten i em converteixo en una cosa, quan em filmen dono de dolenta i per això em toca fer més aquests papers".

En descàrrec seu va dir que ha fet altres pel·lícules en què s'allunyava d'aquest perfil com a "Lucía y el sexo" o "Los amantes del círculo polar". Assegura que ha treballat en molts registres diferents menys en tres que espera poder inaugurar aviat: "M'encantaria fer una comèdia familiar, una pel·lícula d'època i un biopic d'algú d'aquí".

Manuel de Blas, el nosferatu
Pel que fa a Manuel de Blas (Badajoz, 1941), amb més de dues-centes produccions a l'esquena, és la cara visible del fantàstic espanyol des de fa més de cinquanta anys. "Quan al juliol em van comunicar que em donarien el premi, vaig estar agraït i il·lusionat, i després, a mesura que ha anat avançant la pandèmia i ara ja en la segona onada, sento que tinc el compromís d'estar on he d'estar, amb tota la gent de Sitges. La cultura és fonamental", va afirmar ahir.

En els seus primers anys al cinema, Manuel de Blas va intervenir en "El coleccionista de cadáveres", de Santos Alcocer, amb Boris Karloff, tot i que "llavors era molt jove i no li donava molta importància, però amb el temps ho he valorat més". Després va interpretar altres cintes de gènere com "La orgía nocturna de los vampiros" i "El jorobado del depósito de cadáveres".