Manuel de Blas, Premi Nosferatura de Sitges: "La cultura és un bàlsam en aquest temps de tragèdia"

Manuel de Blas, Premi Nosferatura de Sitges: "La cultura és un bàlsam en aquest temps de tragèdia"

13.10.2020 | 12:08

Actor de múltiples registres, amb més de sis dècades de professió, Manuel de Blas ha estat distingit amb el Premi Nosferatu del Festival de Cinema de Sitges. Feliç i emocionat, defensa que "la cultura és un bàlsam en aquest temps de tragèdia cruel i terrible".
Amb més de 200 produccions a l'esquena, cara visible del fantàstic espanyol des de fa més de cinquanta anys, ha treballat en projectes en els quals hi havia els mítics Boris Karloff o Marlon Brando, Bud Spencer i Terence Hill, i l'han dirigit des de Carlos Saura i Jaime Camino al cinema a Lluís Pasqual i Núria Espert al teatre. "Quan al juliol em van comunicar que em donarien el premi, vaig estar agraït i il·lusionat, i després, a mesura que ha anat avançant la pandèmia i ara ja en la segona onada, sento que tinc el compromís d'estar on he d'estar, amb tota la gent de Sitges. La cultura és fonamental", postil·la.
Alhora, creu que és necessari, malgrat tot el dolent que està passant, tenir l'actitud que tenen els organitzadors del certamen i els seus participants. "Vaig arribar aquí -ha explicat- i el que veig és que tothom està content. Així és com cal estar".
Nascut a Badajoz el 1941 i criat a Còrdova, rememora la seva arribada després a Madrid amb prou feines catorze anys, després de morir el seu pare, amb una maleta de cartró, fill de mestra, i la seva curiositat i el seu interès per créixer, arribant a una universitat, en la qual va cursar Ciències Polítiques, amb professors com José Luis Sampedro o Paulino Garagorri, deixeble de José Ortega i Gasset. Molts d'ells, destaca, els donaven als estudiants "claus", en ple franquisme, "amb molt de compte, perquè si no els empaperaven i aquesta va ser una etapa molt important de la meva vida, però a la tarda me n'anava a l'Escola de cinema".
Aviat va participar en el seu primer rodatge, i reconeix que, sentint-se com Alícia al País de les Meravelles, va intervenir en "El coleccionista de cadáveres", de Santos Alcocer, amb Boris Karloff, tot i que "llavors era molt jove i no li donava molta importància, però amb el temps ho he valorat més". Després va interpretar altres cintes de gènere com "La orgía nocturna de los vampiros" i "El jorobado del depósito de cadáveres", i, també va estar amb Bud Spencer i Terence Hill -"cap dels dos eren grans actors", considera- en la comèdia italoespanyola "I si no, ens enfadarem", en la qual, a més, va intervenir la seva dona, Patty Shepard, morta el 2013.
Té ganes d'explicar, d'altra banda, el que li va passar en el rodatge de "Cristóbal Colon: el descubrimiento", amb Marlon Brando, qui, amb més de 140 quilos i en un moment complicat de la seva vida, ja que el seu fill Christian havia estat detingut per homicidi accidental del nòvio de la seva germana Cheyenne, es va solidaritzar amb un grup d'actors que no cobraven.Manuel de Blas, que interpretava Vicente Pinzón, destaca que els actors, que van gravar a Malta, les Illes Verges i Espanya, van tenir molts problemes per cobrar i que els tornaven tots els xecs que rebien d'un banc de Miami.Brando, que, segons De Blas, estava en un altre nivell i no tenia aquest problema, en assabentar-se que actors anglesos i espanyols no cobraven i havien redactat un escrit de protesta i amenaçat amb parar el rodatge, va voler subscriure-ho. "Ens va dir, porteu-me el paper, que el signaré jo també. Ara el que sento és no tenir cap fotocòpia d'allò, que a la fi vam aconseguir que ens paguessin", precisa.
Premi Nacional de Teatre el 1992, guarda molt bons records de la "Medea" que va fer al costat d'Irene Papas, dirigit per Núria Espert, durant els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, i, com anys més tard, va repetir amb la grega en "Troyanas", amb la qual van recalar a Roma, entre d'altres ciutats.
Amb la pandèmia, lamenta que tot estigui funcionant a mitges, "no només a Espanya, també a Anglaterra o els Estats Units", i amb la gent del sector "deprimida". Comprèn De Blas que els governs tenen "al davant un problema sanitari enorme, però la cultura la fem persones que mengem i que paguem els nostres pisos i els nostres impostos".
Encara que amable en les formes, en l'entrevista tampoc deixa passar que en moltes sèries de televisió a Espanya apostin només per actors joves, a diferència del que passa a d'altres llocs en els quals actrius com Maggie Smith, Judi Dench o Helen Mirren tenen el seu pes. "Estic d'acord que hi hagi nois i noies guapos, però al costat d'ells hi han de ser un altre tipus d'actors", conclou.