Imatge del film "Greenland: el último refugio"
Crítica de cinema

Catàstrofes a la cartellera

25.09.2020 | 20:46

Aquesta setmana la notícia és la reobertura del cinema Catalunya que, a més, amplia les sessions en versió original a tres dies a la setmana. S'han estrenat tres pel·lícules que sense ser obres mestres resulten tanmateix força interessants cadascuna dins del seu estil i gènere -"Greenland: el último refugio", "Black Beach" i "La diosa Fortuna"- i dimecres n'arribaran dues més, els documentals "Honeyland" i "Eso que tú me das", augmentant l'oferta fins a dinou títols.

"Greenland: el último refugio", de Ric Roman Waugh, és una pel·lícula "de catàstrofes" però centrada molt més en la part dramàtica que no pas en els efectes especials, que n'hi ha però sempre al servei de la història i no a l'inrevés.

El guió reflecteix de manera versemblant la preocupació per tot allò que els passa als personatges i el director condueix la seva aventura amb bon ritme i evitant buscar l'espectacularitat gratuïta.

Quan un asteroide xoca contra la Terra i destrueix diverses ciutats, esclata el caos i la família protagonista es veu separada accidentalment. Es tracta d'una història de supervivència en una d'aquestes situacions límit que poden treure el pitjor de les persones però, de vegades i per sort, també el millor.

Gerard Butler -que també és el productor- encapçala amb Morena Baccarin, el nen Roger Dale Floyd i Scott Glenn el repartiment d'un film que no avorreix en cap moment. Una altra cosa és si el públic ara mateix té gaires ganes de veure pel·lícules apocalíptiques.

La curiositat de la història és que l'asteroide ha estat batejat amb el nom de Clarke en homenatge a l'escriptor de ciència-ficció Arthur C. Clarke.

La cosa rara és que la persona que ha traduït el títol es veu que no sap que Greenland vol dir Groenlàndia en anglès i tampoc deu haver vist la pel·lícula perquè si l'hagués vista ja se n'hauria adonat. (Cinesa).

INTRIGA I CORRUPCIÓ
"Black Beach", d'Esteban Crespo, és un thriller que parla de corrupció política, amb escenes d'acció ben rodades i un guió que manté l'interès en tot moment.

La trama transcorre en un país africà del qual no es diu mai el nom. L'empleat d'una multinacional del petroli accedeix, perquè li han promès un ascens, a negociar amb un presumpte terrorista que amenaça l'empresa. Aviat descobrirà que l'han enganyat i l'estan utilitzant i es veurà implicat en un escàndol de corrupció i assassinats. El títol és el nom d'una presó.

Raúl Arévalo es defensa bé tant en les escenes dramàtiques com en les d'acció i Candela Peña interpreta un paper femení més fort del que sol ser habitual al cinema. Els seus companys de repartiment són Melina Matthews, Emilio Buale, Luka Peros i Jimmy Castro.

La curiositat és que s'ha rodat a les Canàries, amb uns pocs plans de "color local" filmats a Ghana i un momentet a Brussel·les.

La cosa rara és que en un país africà tots els personatges, negres i blancs, africans, europeus i americans, parlin en castellà, cadascú amb un accent diferent. (Cinesa).

"La diosa Fortuna", de Ferzan Ozpetek, és un drama sobre les relacions de parella. L'any passat va guanyar dos premis David de Donatello i tres més del sindicat de crítics de cinema italians.

L'Arturo i l'Alessandro porten junts quinze anys i són l'enveja de les seves amistats, que els consideren la parella perfecta. Un dia s'han de fer càrrec dels fills -un nen i una nena- d'una amiga mentres ella és a l'hospital. L'Arturo comença a pensar que el nen s'assembla massa a l'Alessandro i això serà el detonant d'una crisi que anirà a més, posant en perill la relació.

El film compta amb un pròleg força inquietant -el veritable significat del qual no descobrirem fins ben avançada la trama- i un final molt maco. Enmig, aborda els problemes de parella i conté pinzellades crítiques del sistema sanitari i de l'aristocràcia.

Stefano Accorsi, Edoardo Leo, Jasmine Trinca, el debutant Edoardo Brandi i Sara Ciocca encapçalen el repartiment. Curiosament, els dos Edoardos també interpreten personatges que es diuen igual a la pel·lícula, en aquest cas Alessandro.

La cosa rara és que una de les cançons de la banda sonora està cantada en castellà però amb un accent tan estrany que sembla rus. (Catalunya doblada i VOSE i Cinesa només doblada).

"Honeyland", de Tamara Kotevska i Ljubomir Stefanov, és un documental procedent de Macedònia que l'any passat va obtenir dues "nominacions" als Oscar (millor documental i millor pel·lícula estrangera) i va guanyar premis als festivals d'Atenes, Berkshire, Bombai, Doc Aviv, Docs Barcelona, Faro Island, Montclair, Montpellier, Sarajevo, Sarasota, Sant Petersburg, Sundance, Sao Paulo, Valladolid i Vancouver.

És una història humanista i ecologista protagonitzada per una dona que cria abelles.

La projecció forma part del cicle El Documental del Mes. (Catalunya, VOSE, només dimecres).

"Eso que tú me das", de Jordi Évole, és un documental que recull la última entrevista concedida pel cantant Pau Donés abans de morir el mes de juny passat. La recaptació anirà destinada a la investigació del càncer. (Cinesa, a partir de dimecres).

Continuen en cartell "Uno para todos" (Catalunya i Cinesa), "Tenet" (Cinesa), "Pinocho" (Cinesa), "Salir del ropero" (Cinesa), "After: en mil pedazos" (Cinesa), "Antebellum" (Cinesa), "En busca de Summerland" (Cinesa), "La caza" (Cinesa), "Los nuevos mutantes" (Cinesa), "Trasto" (Cinesa), "¡Scooby!" (Cinesa), "100 % Wolf" (Cinesa), "La boda de Rosa" (Cinesa) i "Padre no hay más que uno (2): la llegada de la suegra" (Cinesa).