Descobrir els misteris de l'univers és un dels atractius de les Jornades de la Relativitat.

Un dia per conèixer a fons la nostra galàxia i les estrelles de neutrons

05.09.2020 | 08:02

Un cop a l'any, els misteris del cosmos i les difuses fronteres de la física (cada vegada més fantàstiques a ulls dels profans) s'intenten explicar a Terrassa. A les Jornades de la Relativitat (inicialment programades pel 4 d'abril, i que la crisi sanitària de la Covid-19 va obligar a ajornar), i que el pròxim 5 de setembre viuran la seva edició número tretze, organitzades per l'Agrupació Astronòmica i l'Ajuntament de Terrassa a l'Auditori Municipal.

Pablo Barneo, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos, obrirà les Jornades (malgrat el seu nom, fa anys que s'han reduït a un únic dia), a les 9.45 del matí, amb la conferència "Ondas gravitacionales y detección con interferómetros láser". Albert Einstein va predir, l'any 1915, en la seva teoria dela Relativitat General, l'existència de les ones gravitacionals, però no va ser fins al 14 de setembre de 2015 que se'n va detectar una, fent servir un interferómetre làser (instrument de mesura que capta la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa).

D'ençà d'aleshores, diversos interferòmetres han detectat i registres ones gravitacionals. Barneo presentarà un estat de la qüestió, i explicarà el funcionament l'interferòmetre Virgo, que coneix a fons.

A les 11.30 del matí, està programada la conferència "El naixement i l'evolució de la nostra galàxia a través dels ulls del satèl·lit Gaia", a càrrec de Carme Gallart. Aquesta professora de l'Instituto de Astrofísica de Canarias exposarà la feina que el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea fa mesurant els moviments i les distàncies de mil milions d'estrelles de la Via Làctia. Això permet investigar detalls insospitats de la nostra galàxia, com ara les edats de les estrelles que componen les seves estructures, la qual cosa permeten entendre com s'han format i evolucionat, des del suposat Gran Esclat fins a l'actualitat.

"Estrelles de neutrons: un laboratori de matèria densa sota gravetat extrema" serà, a les 12.35 hores, la tercera i darrera conferència de la jornada. Laura Tolos, professora de l'Institut de Ciències de l'Espai, parlarà d'aquests objectes, uns dels més compactes de l'Univers, centrant-se en les propietats de la matèria al seu interior i la seva relació amb la determinació de la massa i el radi que presenten, així com l'emissió d'ones gravitatòries. Les Jornades acabaran, a les dues de la tarda, amb un "dinar relativista", en què, sentides les tres conferències, els assistents segurament recordaran allò que va dir Einstein, que fer física és com emetre teories sobre el funcionament d'un rellotge que mai podrem obrir.

INSCRIPCIÓ PRÈVIA

L'assistència a les Jornades és gratuïta (el preu del dinar és de 25 euros, vint pels socis de l'AAT) amb inscripció prèvia. Els socis de l'AAT tenen preferència per poder assistir, i els no-socis seran admesos per ordre d'inscripció. Uns dies abans de la celebració de les Jornades, els inscrits rebran un correu electrònic demanant la confirmació de l'assistència. Quan se superi l'aforament màxim, les persones que hagin quedat fora estaran en una llista de reserva, per ser admeses si se suspenen algunes de les inscripcions prèvies.

Tots els assistents han de portar la ascareta posada en tot moment i respectar les distàncies interpersonals. L' organització demana que cada persona mantingui el mateix seient durant tota la Jornada, i que s'elegeixin els seients mantenint les distàncies entre persones que no convisquin en el mateix domicili.