L'opció d'atribuir-ho als extraterrestres

25.04.2020 | 04:00

"Forma part de la missió del científic buscar totes les explicacions plausibles per un nou fenomen, des de la que sembli més probable fins a la que resulti més difícil de creure", comencen Jorge Munnshe i Manuel Montes un apartat del seu llibre que han títolat "Objetos astronómicos raros y vida inteligente extraterrestre". No defugen del tot, doncs, les hipòtesis que puguin contemplar "algun tipus d'intervenció artificial extraterrestre". Recorden que alguns astrònoms les han plantejat, durant la història d'aquesta ciència, per exemple amb el quàsar CTA-102 i el primer púlsar, a la dècada de 1960, i que a vegades aquestes hipòtesis són abandonades pels mateixos autors que en un determinat moment les han presentat. "Això no té per què comportar cap mena de descrèdit professional. El problema de debò sorgeix quan aquestes hipòtesis ja abandonades les segueixen esgrimint sense cap justificació científica altres persones durant anys i decades després. O fins i tot segles, atès que els canals de Mart ja són una idea centenària però encara hi ha qui vol explotar-la en el marc de les pseudociències". I també conviden a pensar que la Terra sa presenta anomalies degudes a la presència continuada de vida, i de l'acció de la vida intel·ligent. "A una civilització extraterrestre que des del seu món fos capaç de captar-les, li quedaria clar que el tercer planeta del nostre sistema solar és un cos celeste molt estrany, i l'explicació que això es deu a una intervenció artificial d'hipotètics terrícoles resultaria una teoria convincent"